'Som i serem'

Hi ha moments que sublimen una col·lectivitat, per petita que sigui. La imatge de dalt il·lustra el nostre cas, però necessita d'una referència prèvia: el Xavi es va presentar a les set del matí al Don Cándido amb una barretina amb la inscripció 'Som i serem'. Era, efectivament, la premonició del que significa la imatge de tots plegats al cim del Pedraforca: l'afirmació de ser i la voluntat de continuar essent, la sublimació de l'Agrupació Excursionista la Bota.

Tan sols cal veure la patxoca que fotíem a mitja ascensió:



Una mica més amunt, l'espectacle que ens oferia la vessant de ponent del Pedraforca era aquesta:



Vam pujar a un bon ritme, van parar quan convenia i vam fer el glopet de vi pertinent. Ara, la cosa es va intensificar en arribar a l'enforcadura i enfilar la cresta de roques fins al cim. Com que saben que em fan molt respecte aquestes coses, vaig patir una pluja d'amenaces de saltar al buit que, sortosament, van quedar en no-res. Heus ací una mostra de l'alegria amb què atiaven les meves pors (mentre jo feia cara de lluç i ells cridaven allò de ¡Pepe, tío, qué caída hay aquí!):



Cal dir, això sí, que si em feien una foto sabia posar-hi bona cara. No sabia, això sí, el que perpetraven a la meva esquena aquella colla de descerebrats que es veuen més al fons:



En fi, que després d'un històric descens per la neu (rollo trineu però sense trineu) tartera avall que gairebé ens van haver de recollir fets bocinets de Gósol, va arribar l'hora del repòs: un dinar esplèndid, xiruques fora, gespeta, solet de primavera, aquella mica d'airet fresquet, un ocellet que cantava, una mosca collonera i, sobretot, silenci per fer la migdiada. Quina pau, mare meva, quina pau...



Bé, aquesta és una primera i rapidíssima mostra de fotos de la jornada d'avui. Estic cansadíssim i necessito aclucar els ulls. Ja en penjaré més i us animo als que en tingueu a fer el mateix. De moment només ser dir que ha estat una experiència inoblidable i que, és clar, 'som i serem'. Sublim.