'Som els cavallers'
Hi havia una vegada un paradís, on un dia van arribar sis ànimes assedegades de cel. I el van tocar...
Abans d'arribar a aquella culminació de 2.833 metres sobre el nivell del mar, però molts més sobre el nivell de la quotidianitat van haver de vorejar llacs...
Van haver d'enfilar-se per valls vertiginoses...
I reposar en un refugi amb sis matalassos a terra, aiguardent, sopa i somnis.
Des d'allí, el matí del dia de l'assalt es llevava així:
I els sis cavallers van iniciar un llarg camí, l'objectiu del qual s'albirava a l'horitzó, imposant la seva alçada per sobre de tot i de tothom.
No temien res, no podien defallir, perquè tenien la poció màgica...
El gegant, el Montarto, cada vegada més a prop.
Fins que se li van enfilar a les espatlles, des d'on es veia allò que havien deixat enrere.
Quan van arribar al coll del gegant hi vam trobar tresors amagats com aquest llac mig glaçat (a l'horitzó, sobresortint més que qualsevol altre cim, un dels altres grans gegants, la Pica d'Estats).
Fins arribar al cim, on els van sublimar imatges d'aquesta bellesa:
En arribar-hi, només aleshores, va aparèixer davant d'ells, saludant-los per la gesta aconseguida però desafiant-los a assolir-ne de més altes, el gran entre els grans, el de les neus perpètues, l'honorable Aneto...
I després la tornada, que va ser dura per alguns dels cavallers, ferits i malmesos. La natura, però, els oferia més espectacles, com ara aquest, combinació del món de les tenebres i del paradís celestial:
I se'n van anar. Al seu cor hi ha tatuats tots aquests paisatges. En aquelles valls, a les nits, ressonant entre els Besiberris, encara es pot escoltar un crit de guerra... 'Som, som, som els cavallers, llers, llers...'
Abans d'arribar a aquella culminació de 2.833 metres sobre el nivell del mar, però molts més sobre el nivell de la quotidianitat van haver de vorejar llacs...
Van haver d'enfilar-se per valls vertiginoses...
I reposar en un refugi amb sis matalassos a terra, aiguardent, sopa i somnis.
Des d'allí, el matí del dia de l'assalt es llevava així:
I els sis cavallers van iniciar un llarg camí, l'objectiu del qual s'albirava a l'horitzó, imposant la seva alçada per sobre de tot i de tothom.
No temien res, no podien defallir, perquè tenien la poció màgica...
El gegant, el Montarto, cada vegada més a prop.
Fins que se li van enfilar a les espatlles, des d'on es veia allò que havien deixat enrere.
Quan van arribar al coll del gegant hi vam trobar tresors amagats com aquest llac mig glaçat (a l'horitzó, sobresortint més que qualsevol altre cim, un dels altres grans gegants, la Pica d'Estats).
Fins arribar al cim, on els van sublimar imatges d'aquesta bellesa:
En arribar-hi, només aleshores, va aparèixer davant d'ells, saludant-los per la gesta aconseguida però desafiant-los a assolir-ne de més altes, el gran entre els grans, el de les neus perpètues, l'honorable Aneto...
I després la tornada, que va ser dura per alguns dels cavallers, ferits i malmesos. La natura, però, els oferia més espectacles, com ara aquest, combinació del món de les tenebres i del paradís celestial:
I se'n van anar. Al seu cor hi ha tatuats tots aquests paisatges. En aquelles valls, a les nits, ressonant entre els Besiberris, encara es pot escoltar un crit de guerra... 'Som, som, som els cavallers, llers, llers...'
posted by La Bota at 8:14 PM
3 Comments:
Estimats cavallers:
Admiro la vostra proesa, i d'aquí estant sóc capaç d'olorar cada bri d'herba fresca, de sentir l'esforç de cada passa, d'emocionar-me davant d'aquesta increïble immensitat!!
Malgrat les ferides pròpies de l'aventura us animo a no defallir mai, i a seguir fent créixer l'essència d'aquest esperit que us uneix en l'anhel del voler caminar amunt, fins arribar a tocar el cel...
Ei, i si a l'agost us animeu a voler descobrir algun altre paradís d'aquests...doncs jo m'hi apunto! ;o)
Apa, una abraçada a tots plegats i cuideu-vos els genolls!!
Teresa.
Va ser un moment de defalliment, no era jo sino el meu genoll qui va dir que aquesta era la meva despedida de la muntanya per un bon temps...A 10 metres sobre el nivell dels mar i envoltat d'agressivitat, fums i formigó puc dir que cap dolor podrà apartar-me de tu...
No has signat el comentari, però sé que ets tu, cavaller Bas. No saps com m'emociona llegir aquestes paraules teves, que van més enllà del dolor i de l'apatia. Aviat vencerem els tres mil metres.
Post a Comment
<< Home