Ghana connection
Veig que el Diari de la Bota és l'única manera d'establir connexió amb Ghana i per això obro aquest apunt del bloc que pretén ser el punt de contacte de la Teresa amb nosaltres i amb tot el món.
D'entrada: Em sembla que amb el Google Earth he trobat la zona on hi ha l'hospital on fas les pràctiques! Pot ser? Ho he comparat amb un mapa d'Accra que he agafat d'internet: hi he localitzat l'adreça que ens vas donar de l'hospital i em sembla que es correspon exactament amb la zona aquesta del Google Earth:
A banda d'això: he flipat amb la primera crònica que ens has escrit des d'Accra. Si només amb quatre dies ja has vist tot això, estic segur que l'experiència sencera serà brutal, inoblidable. Jo estic molt content que sigui així; a més, veig que estàs bé i que us tracten molt bé. Aprofita cada moment del temps que t'hi estaràs, perquè quan tornis segur que t'haurà semblat molt curt, insuficient.
Per aquí tot va bé, molt tranquil. Aquest cap de setmana he aprofitat per anar a fer unes pintes al dick turpin amb el jordi, el lozi i l'emili. I vam acabar al karaoke cantant una decadent Amante Bandido del Bosé (però havíem demanat it's now or never, de l'Elvis!). Era el senyal que ja havíem de tornar a casa. També he anat a córrer pel montcau, he dormit fins que el cos m'ha dit 'escolta, campió, està molt bé que descansis, però el dia fa moltes hores que gira'. Demà comença a treballar el meu nou cap; ja veurem què tal.
Per ara res més. Ja ens anirem escrivint. Et faig una abraçada tan forta des d'aquí que segurament els micos que encara no has vist també la sentiran. Un petonàs!
Josep
PD: Ah, l'Uri ha obert un bloc des de Gal·les on explica les seves aventures. És aquest: Ca n'Oriol.
D'entrada: Em sembla que amb el Google Earth he trobat la zona on hi ha l'hospital on fas les pràctiques! Pot ser? Ho he comparat amb un mapa d'Accra que he agafat d'internet: hi he localitzat l'adreça que ens vas donar de l'hospital i em sembla que es correspon exactament amb la zona aquesta del Google Earth:
A banda d'això: he flipat amb la primera crònica que ens has escrit des d'Accra. Si només amb quatre dies ja has vist tot això, estic segur que l'experiència sencera serà brutal, inoblidable. Jo estic molt content que sigui així; a més, veig que estàs bé i que us tracten molt bé. Aprofita cada moment del temps que t'hi estaràs, perquè quan tornis segur que t'haurà semblat molt curt, insuficient.
Per aquí tot va bé, molt tranquil. Aquest cap de setmana he aprofitat per anar a fer unes pintes al dick turpin amb el jordi, el lozi i l'emili. I vam acabar al karaoke cantant una decadent Amante Bandido del Bosé (però havíem demanat it's now or never, de l'Elvis!). Era el senyal que ja havíem de tornar a casa. També he anat a córrer pel montcau, he dormit fins que el cos m'ha dit 'escolta, campió, està molt bé que descansis, però el dia fa moltes hores que gira'. Demà comença a treballar el meu nou cap; ja veurem què tal.
Per ara res més. Ja ens anirem escrivint. Et faig una abraçada tan forta des d'aquí que segurament els micos que encara no has vist també la sentiran. Un petonàs!
Josep
PD: Ah, l'Uri ha obert un bloc des de Gal·les on explica les seves aventures. És aquest: Ca n'Oriol.
posted by La Bota at 12:15 PM
16 Comments:
Ara se mha connectat aixo!! Be, mentrestant he anat escribint a Ca nOriol, que curiosament anava mes rapid...mira, suposo que depen del dia...ja ho mirareu alla, ok?
Pel que fa a la foto...crec que si que deu ser el recinte de lhospital de Korle Bu!! Quina gracia...Esta separat en diferents edificis segons el departament: cirurgia, medicina, ginecolgia, pediatria... Pero jo nomes he estat per ara al de Medicina Interna, que es on faig les practiques. Dema hi tornare, de moment nomes en tinc la visio dun dia...Sales plenes de malalts amb llits rovellats i que sho han de pagar absolutament tot! (lestada, els medicaments, les proves diagnostiques -nomes hi ha un scanner en tot el pais!-...) per aixo molts no poden i sacumulen...
Hola guapa!
Com va això de l'hospital? Ja em va dir la teva mare que és una mica xungu de pillar el que diu el metge. M'imagino que totes les vocals les deu fer us. També sé que el tema de l'habitació s'eternitza, has tirat pel dret i ja t'has instal·lat la mosquitera.
Bé, per aquí també gira el món, però no hi passen massa coses. Aquests dies hi fot una calor de cal déu. I tot i amb això, ahir al vespre el xavi i jo vam anar a córrer per torrebonica, per un circuit que ell ja ha fet unes quantes vegades. Bé, vam estar-hi quaranta-tres minuts (ell deia que normalment es fa amb cinquanta)... i encara busco l'ànima, que s'ha m'ha escolat fora del cos diluïda en els litres de suor que vaig suar.
A banda d'això, ja tenim cap de redacció a vilaweb, però el pobre de moment va perdudísssim. Com tothom i a tot arreu cal un temps prudencial per a l'adaptació.
Tot sovint penso com et deu anar per ghana, si en un moment determinat se't creua una gallina, si menges pollastre picant, si esbufegues de calor o et meravelles de la capacitat d'aquella gent per ser alegres malgrat tot.
El més important és que la il·lusió quedi. T'estimo molt. Un petonàs!!!
Josep
Hola familia!!!
(ei, depent del dia escriure aqui o a ca nOriol, ok?)
Com esteu?!!
Jo...buf, doncs amb mil sensacions noves que em moro de ganes dexplicarvos!
Ahir vaig tornar a reprendre les practiques a lhospital, i ja hi havia el doctor...pero ho vaig passar una mica malament perque em costava molt entendrel (parlen molt rapid) i em va preguntar una cosa que no sabia...i jo, tota vermella, enmig de la vintena destudiants ghanesos, incapas darticular paraula...buf, quin mal ratu!! Al final men vaig sortir no se pas com, pero deu ni do la suada! Sort que els estudiants daqui son molt agradables i tintenten ajudar en tot moment...Pero, de totes maneres, suposo que es la manera daprendre!
Dema fara una setmana que estic aqui i crec que ara comenso a serne conscient del tot i a acostumarmhi una mica...La veritat es que costa, pero a poc a poc noto com em vaig sentint menys estranya, camino pels carrers practicament sense por, aprenc a confiar en la gent i a no prejutjar...i aixo ells ho noten, i tot esdeve mes facil! En serio, es increible com dalegres arriben a ser aquesta gent!! En general els ghanesos ho son molt, pero en especial tots els estudiants de medicina que vivim al hostel aquest (i no son pas pocs)...i es que sembla un poble perque tots ens saludem a cada moment i sempre estan disposats a qualsevol cosa!!
Com us vaig dir, tambe estic aprenent a relativitzar moltes coses i a prescindir de moltes daltres...per exemple, laigua es el principal problema perque cada dia sacaba i no et pots dutxar, rentar les mans, tirar de la cadena...!! Per aixo omplim unes galledes a les 5 del mati que es quan hi ha aigua segur i aixi la tenim per la resta del dia...Be, aixo per no parlar de la fauna, es clar. Ahir la Sonia es va trobar una granota a la dutxa!! A mi, de moment, nomes macompanyen els mosquits...;o)
Ai, que aixo sacaba. Ho envio ja per si de cas, ok?
Una abrasada molt forta a tots, i un somriure ghania!!!
(estic aprenent quatre paraules basiques del twi, el dialecte predominant aqui...)
Hola ghanesa meva!!!
Acabo d'arribar de ballar (o intentar-ho) amb la marta a Vallparadís al ritme del swing d'ivanow!. No et pensis que hem ballat molta estona, però la poca que ho hem fet ha estat molt bé. Que oxidat que teníem el ball! Però al cap d'unes quantes cançons agafes el ritmillo i la cosa cola, ja saps. Allà ens hem trobat els teus pares, que hi han anat a treure el cap.
Aquest cap de setmana, me l'he agafat amb calma perquè ara m'esperen dotze dies seguits de feina! O sigui, que avui era el meu últim dia de festa fins que agafi vacances. Divendres vam anar a sopar a casa de l'alba amb quatre mexicans dels que va conèixer quan va anar per allà. Després vaig anar a fer uns tantus amb el jordi i l'alberto. I dissabte vaig fer el gos tot el dia fins al vespre, quan vaig anar a córrer als peus del montcau, per coll d'eres. Va ser fantàstic, una estona de tonificació vital. A la tarda va estar plovent, amb un cel molt gris, però més cap al tard veia que s'acostaven clarianes i vaig agafar el cotxe fins al coll d'estenalles.
No hi havia ningú. Silenci, olor de pluja que s'allunyava i de gotes que queien dels arbres. Ni una ànima. I silenci. Vaig córrer des de baix a la carretera fins al roure del palau, al capdamunt de la carena que va cap a la mola: tot era humit, fins i tot el terra fumejava vapor d'aigua del contrast entre el terra calent del sol de tot el dia i de la frescor de la pluja. I el cel gris s'estripava i se n'anava. A mitja carena del pagès vaig agafar un trencall a mà esquerra que em va dur fins a una roca amb una panoràmica immensa que anava des de la màquina de tren i sant llorenç fins al montseny i, més amunt fins al cadí i el puigmal: el cel netíssim i totes les fondalades plenes del vapor d'aigua que s'aixecava des de terra. Vaig tornar enrera per desfer el camí, corrent, em quedava al davant l'altra vessant, la de montserrat, per on s'allunyaven els núvols plujosos, trencats, per on s'esmunyien els rajos del sol, molt baix, de color de foc. I el silenci, trencat només pels meus passos i la meva respiració. Òstia, et sentia tan a prop! Vaja, que durant aquella estona vaig sentir una felicitat infinita.
I encara la sento més perquè sé que les coses per ghana et van de puta mare, perquè experimentes unes coses difícils de viure gaire vegades a la vida. I perquè quan tornis la teva persona estarà plena de tota aquesta experiència, i nosaltres ens enriquirem i serem una mica més conscients de tot plegat quan t'escoltem. Només et queda la meitat del temps que se t'ha concedit a ghana, aprofita'l al màxim!
Un petonàs, enorme. T'estimo!!
Josep
Hola a tothom!!!!
Com esteu?!!
Tinc tantes ganes de veureus!!!
Per aqui tot de conya, i cada dia somple deil noves sensacions que em moro de ganes dexplicarvos, pero que sem fa dificil alhora perque les paraules es queden tan curtes...
Dijous va ser un mal dia...vaig tenir molts malsons durant la nit i al llevarme no em trobava gaire be...a lhospital tambe va ser durillo...pero lo pitjor del dia va ser que una noia dIrlanda -tambe estudiant de medicina dintercanvi, com nosaltres- va agafar malaria!! Ens va afectar moltissim a tots perque prenia les mateixes precaucions que nosaltres (mosquitera, repelent, profilaxi...) i malgrat aixo...Buf, quina por!! Encara esta ingressada...Tan de bo es recuperi ben aviat perque estava greu...Mes tard lanirem a veure...
No obstant, aquest cap de setmana ha estat genial i ha servit per desconnectar una mica de tot aixo... Amb el John (Sud-Africa) i la Sonia vam anar a Beyin i Nzulenzo, a les entranyes de lAfrica...Es un poblet construit sobre laigua, i nomes shi pot arribar amb canoa...Brutal! Impressiona veure gent tan aillada del mon, intentant aconseguir la mateixa felicitat que tots busquem pero ells amb tan poca cosa...
Realment tenim molta sort nosaltres...pero tambe tenim molt a aprendre...
Ei, us he de deixar. Aquesta tarda he de tornar a lhospital perque els estudiants ghanesos del grup amb el que estic els toca guardia a urgencies i hi hem danar...Ja us seguire explicant aixi que pugui, ok?
Ei, una abrasada molt especial, molt profunda, molt sincera...
Us estimo molt.
Teresa.
Josep, mha emocionat molt la teva descripcio...es com si hi fos!!
Ei, gracies per donarme sempre tants anims, tantes forces, tanta confiansa...ets un sol!
Ben aviat et podre tornar a abrasar ben fort i recorrerem noves muntanyes plegats!!
Testimo.
Teresa.
Ei noia!!!!
Molts ànims en la teva aventura!!!yo tambe vaig estar uns mesos lluny de tot (per motius no tan encomiables com el teu) i se que trobes a faltar a tothom, i que qualsevol paraula d'ànim dona força per aguantar uns dies més, així que....Ànims!!!!!!
Bassetti
Hola guapa!
La teva mare ens ha dit avui que estàs bé, però que et sentia una mica malament. Estava molt contenta, perquè, malgrat la distància, has recordat que era l'aniversari dels teus pares.
En el moment que tu parlaves per telèfon amb els teus pares jo corria per coll d'eres amb el meu germà. Sí, me l'he endut cap allà perquè he pensat que era una de les coses que més falta li feia: respirar un altre aire, suar i cansar-se. També hem pujat a dalt del montcau, perquè penso que els seus ulls també necessiten abastar horitzons. Ja ho veus, em sembla que mai abans havia anat tantes vegades en tan poc temps per allà. Ja et vaig dir que quan veig aquell paratge et sento tan a prop que em fa l'efecte que si em giro et veuré a un pam de mi. És increïble l'efecte regenerador que té aquell indret: al meu germà l'hi ha anat bé. A veure si l'acostumo.
A banda d'això, aquests dies són de molta feina, quan cada vegada falta menys per les vacances. Em queda una setmana i mitja! Hi treballo cada vegada més a gust, a VilaWeb, però aquests dies, amb la guàrdia pel mig, són llarguíssims. És clar, cada vegada penso més en les vacances i en quan tornis. T'abraçaré tan fort! Tinc una ganes bestials que m'expliquis tot el que vius, que em llegeixis les anotacions que fas a la llibreta. Buf, estic tan content que ho puguis experimentar.
Et trobo a faltar, però ja has vist que hi ha moments que et sento molt a prop. També ets al meu costat quan m'adormo, cada nit. En el moment en què el cos ja no sap si és al somni o a la vigília, sento que em toques. I aleshores ve el repòs.
Precisament ara necessito aquest repòs. El dia ha estat esgotador. Aprofita el temps que et queda a Ghana i disfruta! T'estimo molt.
Josep
Hola guapissim!!
Quina ilusio que macabes de fer...llegir aixo ha estat com la mes dolsa de les caricies!
Jo tambe penso moltissim en tu, i mencantaria que poguessis veure i viure tot aixo...perque les paraules es queden tan curtes...pero em moro de ganes dexplicarten cada detall amb tota la calma del mon!
Malegra que tenduguessis al teu germa al montcau...Esta be? Segur que li va anar de conya, i tan de bo shi enganxes...Donali molts records de part meva, ok? Be, a ell i a tothom!! Com estan ta mare, el Lluis, etc?
Ei, molts anims en la feina, que daqui a res ja estaras de vacances i les aprofitarem al maxim!! Tinc tantes ganes de respirar la frescor muntanyenca al teu costat...
Ostres, a mi tambe em queden pocs dies aqui ara que hi penso...i si, tal i com era de preveure se mha fet molt curt!!! Em quedaran tantes coses per veure, per fer, per descobrir, per viure...pero almenys el primer contacte amb lessencia de lAfrica ja esta fet, i no tan sols mha fascinat sino que estic segura que no sera pas lultim!
Es que es el que us deia fa uns dies...que de mica en mica et vas adaptant mes a tot i thi vas sentint mes a gust, mes natural...Ahir mateix, vam anar a un mercat immens on milers de persones venien totes les coses que et puguis arribar a imaginar! Evidentment amb unes condicions higieniques nefastes i les consequents olors...pero alhora amb una diversitat de colors impressionant! Doncs be, el cas es que tothom no parava de cridarnos `Obruni, obruni!!` (vol dir `noia blanca` en twi) i agafarnos...pero, en comptes de reaccionar fredament degut a la por i la desconfiansa dels primers dies, ara ja es tot al contrari...Senzillament els deia que no volia comprar res pero que moltes gracies, tot aixo en twi i amb un somriure sincer o una xocada de mans...i tots encantats, cridant `AKWAABA!` (benvinguts)... Va ser molt autentic, i una mostra de que el respecte i la naturalitat obren moltes portes!!
Aquest cap de setmana intentarem anar a les cascades Wli, a Hohoe, les mes altes de Ghana, amb el David i el Joseph (els contact persons que ens van venir a buscar a laeroport i de qui ens hem fet molt amics). I la setmana que ve, a lhospital, el grup destudiants amb els que estic els toca rotar per la sala dautopsies...Buf, crec que sera molt fort. Ja us ho explicare...
A veure si dema puc trucar, ok? Fa dies que el mobil no ens funciona del tot, aixi es que si no em deixa no patiu gens que estic molt be!
Be, men vaig a dormir...i a lestirarme dins la mosquitera tabrasare ben fort, com cada nit.
Testimo molt!!!
Una abrasada ben alegre a tothom i fins ben aviat!
Teresa.
PD: Per cert, la noia que tenia malaria ja no esta ingressada...sembla que sha recuperat prou be i dema sen torna cap a casa...menys mal! ;o)
PD2: Bassetti...gracies a tu tambe pels anims!! Una forta abrasada! ;o)
Hola de nou!!
Despres de les quatre horetes de viatge en tro-tro des de Hohoe fins a Accra, i amb una bona dutxa entremig, aqui estic de nou...frisant per intentar explicarvos un nou cap de setmana ple de sensacions intenses i emocionants!
Vam marxar ahir al mati cap a Hohoe, un poblet a lest del Llac Volta, prop de la frontera amb Togo. Alla vam agafar un `taxi compartit` (que no vol dir altra cosa que un taxi molt atrotinat dins el qual hi viatgen 7 o 8 persones!) fins a Wli Agorviefe, un poblet encara mes petit al peu de les Wli Waterfalls, les cascades mes altes de West Africa! Ens vam instalar a lunic hostal del poblet i vam anar cap a les cascades...una excursio duna horeta per un cami amb una vegetacio impressionant, i durant el qual vam tastar el coca (cacau) que es la fruita a partir de la qual es fa la xocolata! Bonissim!!
Al vespre, abans danar a dormir, uns quants homes del poble es van acostar a lhostal amb els seus instruments (fets per ells mateixos) i ens van regalar una bona dosi de percussio africana!! Va ser una estona molt xula, intentar tocar i ballar com ells...Molt intim i especial, de veritat.
Aquest mati hem aconseguit arribar fins a Tafi Abupei (no es gens facil, perque nomes shi arriba a traves dun cami molt poc transitat...), un poblet petitissim perdut al cor dAfrica on hi fan el kente, un tipus de teixit tipic daqui a Ghana i a partir del qual es fan tots els vestits, etc. Visitarlo ha estat molt impressionant...La gent gran era a lesglesia mentre tots els nens teixien...Treballen 9 hores al dia, cada dia, a partir dels 6 anys!!! Feia posar la pell de gallina veure com ens miraven, com ens donaven la benvinguda i sesforsaven a ensenyarnosho tot, com ens somreien amb aquells ulls plens de vida...de vida??!
Un cop mes, lalegria i la musica enmig de la miseria...tota una lliso!
Buf, quan penso que ja nomes em queda una setmaneta aqui...Em moro de ganes de tornarvos a abrasar i intentarvos explicar tot aixo que mesta omplint tant, pero es que en el fons no vull pas marxar! Se mesta fent tan curt, i hi ha tant per descobrir encara... Esta sent una experiencia molt interessant la qual, mes que respostes, crec que mesta aportant moltes mes preguntes de les que tenia abans...preguntes essencials! Sem fa dificil explicarho amb paraules... I es que quan penso en el mon modern, consumista, boig i ple de psiquiatrics, on et mates per poder i no pas per menjar...Si poguessim escollir entre dos planetes on no ens veiessim els uns als altres, que preferirieu? Ja se que sona molt topic, pero es que realment tenim molt a aprendre de tota aquesta gent!
Res mes per avui...nomes un consell/reflexio: intenteu respirar, en comptes de segon a segon, moment a moment!!
Una abrasada immensa!
Teresa.
Hola guapíssima!
Tenia ganes d'escriure't. Tot just he acabat de sopar després d'anar a córrer amb el meu germà pel montcau, una vegada més. Necessito aquell aire, sobretot després d'un cap de setmana de guàrdia tancat a casa. Aquests dies fa una calor espantosa per aquí, però no sé si deu ser res comparat amb la que has de suportar tu.
L'última nota que has escrit m'ha emocionat. M'ha colpit. M'encanta que hagis pogut veure tot això i que ens ho puguis explicar. Necessito que m'ho expliquis, que em diguis com viu aquella gent i com t'ha impactat, tenint en compte d'on véns i com vivim. M'ha fet una fiblada el cor i al consciència: que algú em relati el que ens relates em genera una inquietud que mou; necessito veure-ho, perquè continua sent massa llunyà per mi. I això que has vist i moltes més coses que ni tu ni jo no hem vist existeixen i són més presents al món que la societat que nosaltres mateixos hem creat. És una sensació d'absurditat. Aquests dies faig poca cosa més que treballar i anar de terrassa a barcelona i viceversa. Aquests dies a la redacció ens dóna molta feina la guerra del líban. Potser te n'has assabentat. En fi, Israel bombadeja des de fa dotze dies les ciutats del Líban perquè van segrestar dos soldats. Hi ha més de mig milió de refugiats i quatre-cents morts. I tothom té els braços plegats. A molts africans fins i tot els deu arrencar un somriure de resignació, això, perquè fa dècades que veuen com el món plega els braços.
Però no són països pobres, sinó empobrits. Em fascina la riquesa social i natural que tenen, la que tu mateixa has pogut copsar. M'encanta que sigui així, perquè també hi ha vida, molta. Jo vull veure tot això i més. Ara, sé que tot començar per escoltar-te quan tornis. I per mirar-te i abraçar-te fins que surti el sol. T'estimo moltíssim.
Josep
bueno, això és molt romàntic eprquè els altres en shi posem, jejeje...aki tot bé, Tereluret, ja saps segueix disfrutant,..ahir vaig escriure un missatge al blog de l'uri, k m'ha dit k ja el posaria aki..jo ara he d'anar a dinar..això de poder escriure aki, va molt milloR!"!! ejejej
Disfruta molt Teresa, k ja keda poc!!
Un petó
Puc dir que jo també t'estimo molt oi??? Sense ànims d'ofendre al Josep!! ejejej
Ale, un petó
Hola a tothom!!!
--> Uri!! Que tal? Ja vaig llegint que molt be...me nalegro! Ei, no recordo lidentificador i la contrasenya per escriure al teu blog, i per aixo ho faig aqui...ok? Sorry! Mho pots recordar? Gracies, guapo!!
--> Alba!! Jejeje...quina gracia i ilusio les teves paraules...Tranquila, se del cert que mentens! Malegra que temocionis amb el que vaig escribint perque tinc tantes coses a explicarvos! I si, es clar que hi ha hagut moments de tot...pero pensar en el que em vas dir mha ajudat molt!!
Per cert, jo torno el dia 1, aixi que si vosaltres marxeu el dia 2 una estoneta el dia 1 al vespre si que ens podrem veure, no? Ja se que no sera suficient per explicarvos tota lexperiencia, pero si per tornarvos a abrasar que men moro de ganes!!
Ah, escolta, aixo no preten pas ser un dialeg nomes amb el Josep, eh? I jo tambe testimo molt, petarda!!
--> Ahir vaig estar xerrant amb el Joseph, el nostre contact person, sobre la pobresa relativa de Ghana i de lAfrica en general...Em va encantar escoltar la seva opinio, la seva incredulitat i rabia en relacio a la situacio daquesta gent malgrat el gran potencial i recursos que tenen...Ell parlava duna revolucio africana com a unica solucio a aquesta cronicitat tan absurda i injusta...dun canvi dactitud general, absolutament necessari per fer qualsevol pas endavant! Va ser una estona molt interessant...Igual que la caminada de la tarda, ja que amb la Sonia ens vam voler perdre pels carrers dAccra, entremig de la gent de St James Town...i fins i tot vam acabar formant part de la celebracio dun funeral de forma tradicional enmig dun carrer dels suburbis!! Impressionant.
--> Josep...quanta rao! No son pas paisos pobres, sino injustament empobrits!! Mhan emocionat molt les teves paraules...i estic segura que tu tambe podras veure tot aixo ben aviat...Mencantaria descobrir cada raco daquest mon al teu costat! I ho farem!! Una abrasada plena de vida...
--> Buenu familia, ja es molt tard i dema a les sis del mati em tornara a despertar el gall, com cada dia, i a continuacio la radio amb la musica de missa a tota pastilla! ;o)
Un petonas a tothom!!!
Teresa (o trenetesa)
UooooooooooooJa t'has fet trenetes?????? Que guay tinc ganes de veure't, jeje!!!! Noia, agafa forces que tornes a ser aquí!!!!! Per cert, al final no he fotut res del gimnàs, només 1 setmana prou, així que ens haurem de posar en forma, ok???
Un petó.
Mmmmmm...doncs ja esta...
Que fort, ha passat tan rapid que no mho acabo de creure...No mho vull creure!
Ultima nit a Ghana, a Accra, al Korle Bu Medical Students Hostel, al bloc BQ, a lhabitacio...
Ultims moments dins daquesta realitat que tant mha frapat, que tant mha emocionat, que tant mha obert els ulls, que tant mha ajudat...
Ultimes abrasades amb totes aquestes persones que he conegut i que mhan arribat al cor, amb tota aquesta gent que ara mateix admiro i estimo, amb tots aquells lligams que shan creat i que estic segura que no es quedaran aqui...
Ultimes sensacions dilusio i de tristor alhora, pero plenes de magia i encant...
Si, practicament ja sha acabat la meva primera experiencia a lAfrica, i una de les moltes coses que en puc dir al respecte es que estic completament segura que no sera pas lultima!!
Ha estat sens dubte un cant a la VIDA, i em faria molta ilusio poder compartirlo amb tots vosaltres.
Una abrasada a tots, tan calida com la que Ghana mha regalat a mi.
Bona nit!
Teresa.
Post a Comment
<< Home