Postals

Malgrat que aquests dies la tardor no és tardor perquè fa calor, fa unes setmanes la Teresa i jo vam endinsar-nos en la neu i la boira per assolir el cim del Bastiments (2.881 metres):



...molt a prop de Déu...



També he anat en aquell tronc d'arbre on el Xavi ens va explicar el conte de les fades del Montseny. En aquest cas, sense boira i sense neu:



I he pogut veure la roca encavalcada des d'un punt de vista ben diferent. Els ulls que veien aquesta imatge pertanyen a un cos que, en aquell moment, es debatia entre un glop més de vi o un grapat de garrapinyades:



Ara toca el Pedraforca, una vegada més, però en aquest cas pel coll del Verdet.