Vam parir el foc

Aquest és el vídeo de VilaWeb TV sobre l'encesa de la flama al cim del Canigó, la mitjanit de divendres 22 a dissabte 23 de juny (CLIQUEU DAMUNT DE LA IMATGE PER VEURE EL VÍDEO):



Aquest és el resultat d'una aventura que va començar quan vam sortir de Barcelona a mitja tarda amb el Jeep del Roger cap a Prada de Conflent, i que va continuar quan vam mig instal·lar-nos a la frivolitat existencial de l'hotel Hexagon, quan vam enfilar la pista de vint-i-tres quilòmetres que puja cap al refugi de Cortalets, que ens va fer passar per faixes estretes, sotragades i tan compromeses com les carreteres de segona nepaleses; quan vam endinsar-nos a la boira, deixant enrere la conversa infinita amb el gitano més xerraire de Prada i portant al damunt els pans amb tomàquet carregats d'all i pernil. L'aventura també va consistir en pujar empesos per la pressa d'arribar a temps al cim, carregats amb la càmera i el micro (pobret) de VilaWeb TV; en arribar a la ventosa carena i fondre'ns en la nit, envoltat de centenars de cuques de llum, fins al cim, tots aplegats i apretats, al límit de l'abisme, abocats al naixement del foc que ens escalfava de la fredor que hi ha a 2.800 metres quan és mitjanit. L'aventura va ser la baixada lenta i feixuga de nou fins a Cortalets, on la gent cantava, feia fogueres i preparava rom cremat, on no volia o no podia amb massa fluidesa davant la càmera. L'aventura va ser anar a dormir a quarts de cinc i llevar-se enmig de l'hexàgon a quarts de nou, i enregistrar l'olimpisme de l'arribada de la flama mentres un servidor batallava per fer dignament la guàrdia des de l'hotel. I va ser la marxa precipitada de Prada cap a Barcelona, on vam arribar a les cinc de la tarda: a la redacció la tecnologia va decidir ser lenta i no avançar a la velocitat desitjada. L'aventura va durar, doncs, fins a tres quarts de nou del vespre, quan vam poder publicar, parir, el foc:

http://www.vilaweb.tv/?video=4907

Missió Èpica

Els membres de l´Agrupació Excursionista la Bota tenien una missió aquest cap de setmana.

Havien de dur un feix de llenya llorençana fins al cim del Canigó, allà reposaria juntament amb feixos vingut d´arreu dels Països Catalans per cremar el proper dia 22 de Juny i servir posteriorment per encendre totes les fogueres de Sant Joan del païs.

Així va ser com de bon matí es van dirigir fins a Sant Llorenç per completar la primera part de la missió.

Van enfilar el camí cap al nord dels països catalans i allà van haver d´enfrontar-se amb el primer revès del dia, que demostraria que les coses no serien fàcils... no els hi van servir dinar... així que van decidir disfrutar del pont del diable de Ceret... (bé del pont i d´altres coses com es habitual)


Es van dirigir cap al refugi de Cortalets, però dos guardians els van barrar el pas... si voliem arribar a Cortalets havien de pujar durant 4 hores i superar un desnivell de 1.500 metres...


L´arribada a Cortalets va ser dura... era tard... començava a ser fosc... només hi va haver temps de sopar una miqueta de fideuà... una miqueta de llom... i a dormir calien forçes per l´endemà...



De bon matí van enfilar el camí cap al Cim del Canigó... però ho van fer pel camí díficil... no pas pel camí utilitzat pels dimancheurs ( domingueros en francés).

El camí era espectacular, el Canigó era imponent i cada cop més proper...


El portador del feix mirava el cim... cada cop hi eren més a prop... una xemeneia n´era el darrer escull... una fort vent volia posar les coses díficils fins a la fi...

Però finalment la força del feix llorençà combinada amb la voluntat dels portadors i l´esperit de la bota van portarlos a ....

COMPLIR LA MISSIÓ... el proper dia 23 de Juny a totes les fogueres dels Països Catalans l´esperit de la Bota hi será present!

Enhorabona a tots!!!