Sunday, July 09, 2006

Ghana connection

Veig que el Diari de la Bota és l'única manera d'establir connexió amb Ghana i per això obro aquest apunt del bloc que pretén ser el punt de contacte de la Teresa amb nosaltres i amb tot el món.

D'entrada: Em sembla que amb el Google Earth he trobat la zona on hi ha l'hospital on fas les pràctiques! Pot ser? Ho he comparat amb un mapa d'Accra que he agafat d'internet: hi he localitzat l'adreça que ens vas donar de l'hospital i em sembla que es correspon exactament amb la zona aquesta del Google Earth:



A banda d'això: he flipat amb la primera crònica que ens has escrit des d'Accra. Si només amb quatre dies ja has vist tot això, estic segur que l'experiència sencera serà brutal, inoblidable. Jo estic molt content que sigui així; a més, veig que estàs bé i que us tracten molt bé. Aprofita cada moment del temps que t'hi estaràs, perquè quan tornis segur que t'haurà semblat molt curt, insuficient.

Per aquí tot va bé, molt tranquil. Aquest cap de setmana he aprofitat per anar a fer unes pintes al dick turpin amb el jordi, el lozi i l'emili. I vam acabar al karaoke cantant una decadent Amante Bandido del Bosé (però havíem demanat it's now or never, de l'Elvis!). Era el senyal que ja havíem de tornar a casa. També he anat a córrer pel montcau, he dormit fins que el cos m'ha dit 'escolta, campió, està molt bé que descansis, però el dia fa moltes hores que gira'. Demà comença a treballar el meu nou cap; ja veurem què tal.

Per ara res més. Ja ens anirem escrivint. Et faig una abraçada tan forta des d'aquí que segurament els micos que encara no has vist també la sentiran. Un petonàs!

Josep

PD: Ah, l'Uri ha obert un bloc des de Gal·les on explica les seves aventures. És aquest: Ca n'Oriol.

Saturday, July 08, 2006

11 de Setembre

Ja tenim excursió per al proper pont del dia 11 de Setembre.



(...)
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.
(...)

Jacint Verdaguer, Canigó

No calen més comentaris.